A la Bèstia-Àngel
No tot el que llueix és música.
Un cop, amagat entre l'herbassar,
vaig llençar sarpats de brossa enlaire: daines saltant, l'una rere l'altra.
I tu vas dir que no era res més
que una il·lusió provocada per la llum.
Corbes d'or. Mocadors d'or.
No sóc el teu animal, jo?
Solies esperar-te a l'hort durant hores
per poder veure la resplendor
d'un cérvol que emergÃs de les ombres.
Deies que era com treure un violoncel
del seu estoig negre.
Traducció d'Esther Peiró
Si vols llegir el poema en versió original o conèixer detalls sobre la vida de l'autor i la seva obra, ho pots fer clicant aquÃ.