Novament, aquests dies he estat pensant en tu
1
Mentre marxà vem de casa per enrolar-nos a l'exèrcit
vas esclatar en plors al tren.
Vas dir: "Enyoraré els meus pares.
Mai he viatjat tan lluny ."
Però també vas clamar
que era el deure de tots defensar el paÃs,
i que lluitaries contra els revisionistes russos
en aquell carreró sense sortida.
Jo vaig acotar el cap i no vaig plorar.
Però els ulls de la meva mare, velats per les llà grimes,
s'esforçaven en el vent fred
per retenir el tren que marxava cap al Nord.
2
A la terra del Nord
les nostres petjades
desapareixien en la neu.
El gel dur anava, lentament,
perdent capes.
No vam haver de portar barrets de pell
mentre patrullà vem al llarg de la lÃnia fronterera,
i abeurà vem els nostres cavalls en petits molls.
3
Per fi la pluja va amorosir la terra negra.
Les azalees florien en els vessants de la muntanya.
El bosc no entenia la guerra.
Les muntanyes i els rius no entenien la guerra.
Però nosaltres cada nit
dormÃem vestits.
Preparats per a lluitar.
4
Els tancs, l’enemic,
estaven travessant la vall.
Granades de fusta i projectils de goma emergents de bazuques
van començar a caure en forma de pluja cap a ells.
Tot era fals,
però nosaltres actuà vem de debò.
¿Per què vas triar aquell tanc
que tenia un canó giratori com una dalla gegantina,
per col·locar-hi un paquet explosiu a la part posterior?
Et va llençar a terra
i la seva eruga va passar per sobre dels teus membres.
Et vam carregar i et vam portar turó avall.
La teva sang gotejava en un petit rierol
que desembocava a l’Amur.
5
Sostres blancs,
parets blanques,
infermeres blanques.
Només els teus ulls negres lliscaven lentament.
Els nostres ulls van col·lidir.
M'estaves mirant fixament,
mortalment silenciós.
Pots parlar?
Pots sentir el que diuen els altres?
Has perdut dos peus d’alçada.
Lentament te’n vas tornar cap a la teva habitació
com una tortuga esporuguida.
Tot observant la teva esquena corbada,
deixava enrere una època.
6
Encara ets viu?
Ets un gos petit, abandonat,
que sovint gemega a la porta
de la meva consciència.
Aquesta nit, en el llarg silenci
penso en tu, un altre cop.
Traducció d'Esther Peiró
Si vols llegir aquest o altres poemes de l'autor en versió original, o conèixer més detalls sobre la seva vida i obra, ho pots fer clicant aquÃ.